Conduir a Suècia: tot el que m'hauria agradat saber abans de rebre tres multes

He viscut 16 anys a Suècia. He rebut tres multes de trànsit. Cap de les tres és per conduir malament.

Enllaç de podcast: https://podcast.danielaragay.net/@fentelsuec/episodes/conduir-a-suecia-les-tres-multes-que-em-van-costar-mes-que-un-curs-de-conduir

No he saltat cap semàfor. No he envaït cap carril contrari. No he anat més de pressa del que tocava. No he atropellat ningú —ni tan sols un ren, i aquí n'hi ha molts. Les tres multes són per aparcar. I les tres em van ensenyar normes que a Catalunya no existeixen i que, per tant, cap autoescola espanyola t'explica.

Si estàs pensant a portar-te el cotxe a Suècia —o si ja ets aquí i t'has trobat amb alguna sorpresa similar—, aquest article és per a tu.

Alcoholèmia: la meitat de la meitat

Comencem pel tema que més impacta als qui arriben de fora: els límits d'alcohol al volant.

A Suècia, el límit legal és de 0,2 ‰ d'alcohol en sang. A Espanya, el límit general és de 0,5 ‰ —i de 0,3 ‰ per a conductors novells i professionals. Suècia, per tant, permet menys de la meitat del que permet Espanya als conductors experimentats.

I llavors hi ha el segon escaló: el delicte greu —grovt rattfylleri en suec— comença a 1,0 ‰. A Espanya, el delicte penal comença a 1,2 ‰. Dit d'una altra manera: el que a Espanya encara és una infracció administrativa moderada, a Suècia ja et pot dur a presó.

Les xifres parlen soles: l'any 2023 es van denunciar a la policia sueca 23.195 delictes relacionats amb conduir en estat d'embriaguesa. Segons Trafikverket, un de cada cinc-cents conductors circula begut en un moment donat.

La cultura és simplement diferent. Aquí ningú es planteja "una cervesa i condueixo, que no és res". El missatge social és unívoc: si beus, no condueixes. Punt. Forma part d'una filosofia nacional que es diu Nollvisionen —la Visió Zero: l'objectiu de zero morts a les carreteres. Suècia és una referència mundial en seguretat viària, i no ho és per casualitat.

(Apunt per als curiosos: el límit de 0,2 ‰ no sempre ha estat així. Va baixar des del 0,5 ‰ l'any 1990, i el llindar del delicte greu va passar de 1,5 ‰ a 1,0 ‰ el 1994. Dècades de pressió progressiva.)

Les meves tres multes, explicades

Multa #1: el dia de la neteja

A Suècia existeix un sistema anomenat datumparkering o servicedag —el nom varia segons el municipi— que estableix dies i hores concretes en què està prohibit aparcar a un carrer perquè hi ha de passar la màquina escombradora o, a l'hivern, la llevaneu.

No és com a Catalunya, on de tant en tant apareix un cartell de "no aparcar, neteja" amb dos dies d'antelació. Aquí és un sistema fix, senyalitzat amb un disc concret, i s'aplica també diumenges i festius. A Botkyrka, el municipi on visc, les restriccions de servei van sobretot de l'1 de novembre a l'1 de maig —és a dir, l'època de neu i sorra.

La meva multa: estava fent una producció audiovisual en una altra localitat. Sempre aparcava al mateix carrer, al mateix lloc, i mai havia tingut cap problema. Un mes van canviar la data del dia de servei. Jo vaig arribar, vaig aparcar on sempre, i quan vaig sortir de la producció vaig trobar la multa al parabrisa. Em vaig fixar en la senyal i vaig entendre: aquell dia tocava neteja. El sistema no avisa. Tu has de saber llegir el disc.

Multa #2: el sentit de la marxa

Aquesta és la que més em va sorprendre.

A Suècia, la llei de trànsit —la Trafikförordningen, article 3 del capítol 52— estableix que només es pot aparcar al costat dret del carrer, en el sentit de la circulació. Si aparques en sentit contrari —amb el cotxe mirant cap d'on véns, no cap on vas—, estàs infringint la norma. I això val fins i tot en carrers de doble sentit amb espai de sobres.

Jo buscava aparcament en una localitat on m'havia quedat a dormir. No en trobava. Vaig veure un lloc lliure al costat esquerre del carrer i vaig pensar "ja va bé". L'endemà al matí: multa. Vaig haver de preguntar als meus companys de feina per qué m'havien sancionat. No ho havia vist mai a la meva vida.

A Catalunya, aparcar "a contramà" en carrers de doble sentit és pràctica habitual. Ningú hi fa res. Aquí la raó de seguretat és clara: un cotxe aparcat en sentit contrari obliga el conductor a creuar el carrer pel costat incorrecte per sortir del vehicle, i de nit els reflectors posteriors no es veuen igual des d'aquell angle.

Té la seva lògica. Però fins que no et multen, ningú te n'ha parlat.

Multa #3: els deu metres

A Suècia està prohibit aturar-se o aparcar a menys de deu metres abans d'un pas de vianants. No cinc metres, no set, no "on es redueixi la visibilitat" de manera genèrica com diu la norma espanyola: deu metres exactes, mesurats.

Vaig aparcar-me a uns vuit metres. Vaig pensar que era prou. No ho era. Multa. Posteriorment vaig veure agents de mobilitat utilitzant sensors làser o d'ultrasons per mesurar les distàncies. No és una norma teòrica: es fa complir.

La lògica, de nou, és òbvia: un cotxe aparcat just abans del pas impedeix la visió tant del vianant com del conductor que s'hi acosta. En molts llocs no hi ha cap marca al terra que t'indiqui on comencen els deu metres. Has de comptar tu.

Qui posa les multes i quant costen

Cal distingir dos tipus de sanció:

En terreny públic —un carrer municipal—, la multa la posa la policia o un vigilant municipal. Es diu felparkeringsavgift i els municipis la fixen entre 75 i 1.300 corones (entre 7 i 120 euros aproximadament). Per recórrer-la, generalment cal pagar primer.

En terreny privat —el pàrquing d'un centre comercial, per exemple—, la posa l'empresa gestora. Es diu kontrollavgift. Aquí pots recórrer directament sense pagar.

A Botkyrka, l'aparcament al sòl municipal és gratuït en moltes zones, excepte als pàrquings d'intercanvi de Tullinge i Tumba. Qui vigileix és l'empresa contractada QSG Bevakning. Els conec bé. Ells em coneixen a mi.

Un detall important sobre la quantia de les multes de circulació —no les d'aparcament, sinó les de trànsit—: a Suècia, la sanció econòmica es calcula en funció dels teus ingressos declarats. Si guanyes molt, pagues molt. Un actor nord-americà famós —dels que cacen fantasmes, si m'enteneu— va conduir begut en un camp de golf suec, al volant d'un cotxe de golf, per una carretera convencional. La policia el va aturar. La multa va ser estratosfèrica. L'actor va marxar del país sense pagar-la i des d'aleshores té l'entrada a Suècia vetada. De tant en tant, en alguna entrevista, explica l'anècdota amb un cert sentit de l'humor. No tots podem permetre'ns el luxe.

Pneumàtics: quan canviar i per què importa

A Suècia, els pneumàtics d'hivern són obligatoris de l'1 de desembre al 31 de març, però amb una condició específica: només quan existeix el que s'anomena vinterväglag, és a dir, neu, gel, neu fosa o gebre a la carretera. La policia decideix sobre el terreny si es dóna aquesta condició o no.

El gruix mínim del dibuix durant aquest període: 3 mil·límetres. Pots triar pneumàtics amb claus (dubbdäck) o sense, però des de l'1 de desembre de 2024 els pneumàtics sense claus han de portar el símbol 3PMSF —la muntanya amb tres pics i el floc de neu. L'antic marcatge "M+S" ja no és suficient.

Els pneumàtics amb claus estan permesos de l'1 d'octubre al 15 d'abril i prohibits la resta de l'any. El motiu: en asfalt sec aixequen partícules fines que contaminen l'aire —Estocolm sovint supera els límits europeus de PM10. Alguns carrers concrets, com ara Kungsgatan o parts d'Hornsgatan, prohibeixen els claus permanentment, i la llista s'allarga cada any.

A Espanya, en contrast, no hi ha cap obligació general de pneumàtics d'hivern. Únicament cal equipar-los —o cadenes— quan ho indica el senyal R-412 en ports de muntanya o trams concrets. La multa per incompliment és de 200 euros, però sense pèrdua de punts. Que és un bon moment per mencionar que...

El carnet de conduir: sense punts, però no sense conseqüències

A Suècia no existeix el carnet per punts. Les infraccions es gestionen cas per cas: si fas alguna cosa greu, et posen una advertència formal i quedes vigilat —o et retiren directament el carnet. Sense acumulació, sense comptador, sense estratègies per no perdre l'últim punt.

Suècia va estudiar fa més de vint anys si calia introduir un sistema de punts i va decidir que no. El sistema és binari: o condueixes, o no condueixes.

El peatge d'entrada a Estocolm: trängselskatt

Trängselskatt significa literalment "impost de congestió". No és un peatge —no hi ha barreres, no t'has d'aturar. Hi ha 26 estacions de control a les entrades i sortides del centre d'Estocolm i a la via Essingeleden. Unes càmeres fotografien la matrícula i, a final de mes, t'arriba la factura —normalment via l'app Kivra.

Es cobra de dilluns a divendres, de 6:00 a 18:30. Caps de setmana, festius i el mes de juliol —excepte els primers cinc dies feiners— és gratuït.

La tarifa varia per horari i temporada:

Un cop supereu el màxim diari, podeu entrar i sortir tantes vegades com vulgueu sense cost addicional.

Novetat important: fins fa poc, els cotxes elèctrics eren exempts. Des del 2025, paguen la tarifa completa com qualsevol altre vehicle.

Gotemburg té un sistema equivalent des del 2013, però amb una diferència rellevant: si passes diverses estacions en el termini d'una hora, només pagues el pas més car. A Estocolm, en canvi, cada pas compta per separat.

La comparació amb Barcelona és interessant: la capital catalana no té peatge d'entrada. Té la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de les Rondes, que no cobra res, sinó que prohibeix la circulació dels vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT, de dilluns a divendres de 7 h a 20 h, amb multes de 200 euros. Dos models diferents: Suècia et cobra per circular al centre, sigui el teu cotxe com sigui; Barcelona et prohibeix circular segons les emissions del vehicle, però si pots passar, és gratuït.

Tres curiositats que ho diuen tot

1. Els llums, sempre encesos

Des de l'1 d'octubre de 1977, a Suècia és obligatori portar els llums de creuament encesos sempre, fins i tot en ple dia d'estiu amb sol radiant. Trenta anys abans que la UE exigís llums diürns de sèrie als cotxes nous, l'any 2011.

2. La paradoxa del pas de vianants

Des de l'any 2000, el conductor té l'obligació de cedir el pas als vianants que estiguin sobre el pas de zebra o a punt d'entrar-hi, sense semàfor. Sona perfecte. Però un estudi de l'Institut VTI, citat al Parlament suec, va constatar que després d'entrar en vigor la llei, els atropellaments amb ferides lleus van augmentar un 25%. La conclusió d'una investigadora d'una asseguradora: la llei genera una falsa sensació de seguretat. Els vianants creuen sense mirar perquè "la llei els protegeix". En una enquesta posterior, només un 13% creia que la llei havia fet el trànsit més segur; un 30% creia que l'havia fet més perillós.

La meva parella, la Chat —cuinera professional tailandesa—, cada cop que veu un suec creuar un pas de vianants amb el telèfon a la mà i sense mirar, diu: "Si això ho fessin a Tailàndia, estarien tots morts." No té raó o no la té, però la imatge és gràfica.

3. Menors de 16 anys darrere el volant

Aquí ve la que sempre sorprèn tothom que ve de fora: a Suècia, els adolescents d'entre 15 i 16 anys poden conduir cotxes al carrer en determinades condicions. Aquests vehicles —coneguts col·loquialment com a A-traktorer o "mopedbil"— s'identifiquen per un triangle gran a la part posterior i estan limitats a una velocitat màxima d'entre 45 i 60 km/h. No poden circular per autopistes ni autovies, però sí per carreteres convencionals i vies urbanes.

La raó és purament pràctica: moltes famílies viuen en zones rurals aïllades, lluny de l'escola, sense transport públic i amb hiverns que fan impracticable la bicicleta. Quan tens -20 °C i mig metre de neu, un adolescent no pot anar a l'escola en bicicleta. La solució sueca: habilitar-los per conduir un vehicle motoritzat adaptat.

Si conduïu per carreteres regionals, podeu trobar-vos-en un al davant en una via de 90 km/h. Paciència.

Un consell pràctic per acabar

Davant d'una senyal d'aparcament sueca que no enteneu —i hi haurà moments en què no l'entendreu—, la solució més ràpida és fer una foto amb el mòbil i preguntar-li a una intel·ligència artificial: "Puc aparcar aquí?". Jo ho he fet més d'una vegada, i funciona.

Conduir a Suècia no és difícil. És simplement diferent, amb una lògica pròpia de seguretat i de convivència. Val la pena entendre-la abans de seure al volant, i no després de trobar-te un paper groguenc al parabrisa.

Si algun dia em veieu aparcat exactament a deu metres i un pam d'un pas de vianants, en el sentit correcte de la marxa, un dia que no toca neteja: saludeu-me, que m'ho hauré guanyat.