La legislació sueca sobre animals i l’operació d’en Rico

La legislació sueca sobre animals i l’operació d’en Rico

Avui t’explico com funciona la legislació sueca sobre animals de companyia i com afecta el dia a dia amb en Rico. Parlo de les obligacions legals, de les diferències entre gossos i gats, i també et comparteixo l’operació que li han fet i com ho estem vivint a casa. També agraeixo el suport rebut aquests dies. L’aixeta: https://danielaragay.aixeta.cat/ca Clauer a Ko-FI

Tots els podcasts: aragay.net
Mastodon: masto.es/@proteusbcn
Blog: danielaragay.net Telegram: t.me/haciendoelsueco
Ajuda’ns amb el nostre projecte a PATREON: patreon.com/c/proteusbcn Reproductors de podcasts lliures: podcastapps.com

Enllaç: La legislació sueca sobre animals i l’operació d’en Rico

En aquest article comparteixo una visió general i entenedora de com funciona la legislació sueca sobre animals de companyia. És un marc legal sorprenentment exhaustiu, que afecta tant gossos com gats, i que determina clarament què han de complir els propietaris. A més, t’explico el cas personal d’en Rico i l’operació que li han hagut de fer recentment.

Un dels marcs legals més estrictes d’Europa

Suècia regula el benestar animal a través de tres peces legislatives principals:

  • Jurskapslag: la llei general de benestar animal. Estableix que tot animal sota cura humana té dret a bon tracte, alimentació adequada i protecció contra el patiment innecessari.
  • LAC (om tillsyn över hundar och katter): normativa específica per a gossos i gats, amb requisits de vigilància, registre i responsabilitats del propietari.
  • SJVFS-2028: reglamentacions de la Junta Sueca d’Agricultura, que concreten espais mínims, alimentació, supervisió i necessitats bàsiques.

L’aplicació i control d’aquestes normes recau en la Junta Administrativa del Comtat (Länsstyrelsen), amb capacitat per inspeccionar, imposar multes i, en casos greus, confiscar animals.

Registre obligatori i identificació

Tant els gossos com els gats han d’estar identificats amb microxip o tatuatge abans dels 4 mesos de vida.
El registre es fa al registre central, costa entre 40 i 100 SEK, i és obligatori tant per animals d’interior com d’exterior.

No complir aquest requisit pot comportar sancions administratives.

Aquí trobem una diferència molt notable:

Gossos: responsabilitat estricta

El propietari és responsable sempre, encara que no hi hagi negligència.
Si el gos causa danys, ataca algú o destrossa un objecte, el propietari paga.

Gats: responsabilitat condicionada

Només hi ha responsabilitat si es pot demostrar negligència.
Com que el comportament de carrer és considerat “natural de l’espècie”, la llei és més permissiva.

Moviment i llibertat a la natura

Per protegir la fauna salvatge, els gossos tenen restriccions temporals:

  • 1 de març – 20 d’agost: vigilància estricta; han d’estar sota control equivalent a portar corretja.
  • 21 d’agost – 28 de febrer: més llibertat, però sempre sota control.

A reserves naturals o zones especials, la corretja és obligatòria tot l’any.

Supervisió, exercici i benestar

La llei marca obligacions molt clares:

  • Supervisió mínima de dues vegades al dia.
  • Sortides cada 6 hores.
  • Estimulació física i mental diària.
  • Prohibició de tenir gossos permanentment lligats.
  • Prohibició dels collars de xoc, de punxes i tanques elèctriques invisibles.

Els gats també tenen requisits específics, sobretot pel que fa a entorn, enriquiment, espais elevats, zones de descans i recomanació de castració si surten a fora.

Multes i sancions

La legislació sueca és molt severa amb el maltractament:

  • Fins a 1 any de presó per supervisió insuficient.
  • Fins a 2 anys per maltractament.
  • Fins a 4 anys en casos molt greus.
  • Possibilitat de prohibició de tinença, temporal o permanent.
  • Confiscació de l’animal si hi ha risc per la seva seguretat.

Entrar o sortir de Suècia amb animals

Suècia és molt estricta amb el control sanitari. A l’arribada:

  • Es comprova el microxip.
  • Es revisa la vacuna de la ràbia.
  • S’exigeix, en molts casos, una vacuna addicional específica per a l’entrada al país.

Aquestes vacunes poden variar, així que és imprescindible informar-se abans de viatjar.

El cas d’en Rico

En Rico feia temps que arrossegava molèsties a un ullal, i finalment s’ha hagut d’operar. No només li han tret aquest ullal, sinó dues dents més que estaven en mal estat.

A Suècia, la veterinària és força més cara que a Catalunya.
En el nostre cas:

  • Analítica, radiografies i extraccions
  • Cost total aproximat: 1.800 €

A Catalunya, un procediment equivalent hauria costat entre 400 i 600 €.

Hauríem pogut portar en Rico a Terrassa per fer l’operació, però:

  • Hauria hagut d’anar a bodega a l’avió
  • Ell ho passa malament
  • L’estrès no valia la pena per estalviar diners

Per tot plegat, hem decidit operar-lo aquí.

Suport i ajuda

He obert una pàgina a l’Aixeta i també estic fent clauers personalitzats a Ko-Fi per ajudar a cobrir part de les despeses veterinàries.
Tens els enllaços a les notes del podcast.

Moltes gràcies també a en Tomàs, en Dani, en Quim i a la meva mare pel suport en aquests dies tan intensos.

Conclusió

La legislació sueca sobre animals és exigent i posa el benestar per davant de tot. Com a propietari, implica responsabilitat, coneixement i dedicació. I, quan arriben moments complicats com una operació inesperada, es valora molt tenir un bon sistema —i també una bona comunitat— al voltant.

Si tens alguna pregunta o vols proposar un tema per al podcast, m’ho pots fer saber.
Gràcies per ser-hi!